Galle és la quarta ciutat de Sri Lanka i fins que no va ser
sobrepassat pel de Colombo al segle XIX el seu port va ser el més
important del país. Va resultar dramàticament afectada pel tsunami
del dia de Sant Esteve del 2004, amb l'excepció del seu fortificat i
emmurallat casc antic, situat en una petita península que s'enfonsa en
l'oceà com una daga esmolada.Algunes fonts relacionen a l'antiga ciutat de Galle, anomenada Gimhathiththa abans de l'arribada dels portuguesos al segle XVI, amb la Tarshish bíblica on el rei Salomó enviava els seus vaixells a comerciar ivori, plomes de gall dindi, perles, pedres precioses i canyella. Galle comerciava amb la península de l'Indus i el sud-est d'Àsia. També amb la Grècia d'Alexandre i posteriorment amb Roma, amb els àrabs d'Oman i Pèrsia i amb l'Imperi Xinès.
Precisament el viatger xinès Fa Hian va passar dos anys en el Regne dels Lleons sobre l’any 400 de la nostra era. Fa Hian va escriure: quan
Buda va arribar a aquest regne va deixar l'empremta d'un dels seus peus
al nord de la ciutat Reial ... i l'empremta de l'altre al cim d'una
muntanya. Es tracta del Sri Pada o Pic d'Adam, un cim de
2243 metres d'altitud. Per uns es tracta de la petjada de Buda, per
altres l'empremta del peu d'Adam, el primer home. Aquesta última és la
que volia visitar Ibn Battuta quan, el 1344, va deixar les illes
Maldives per dirigir-se a Serendib escollint la ciutat del sud, Galle, com a port d'entrada: .. partim
cap a la vila de Kâly, en direcció a Dinewer . Allà viu un musulmà,
patró de vaixell, anomenat Ibrahim, qui ens va acollir .
Don Lourenço d'Almeida va ser el primer portuguès que va assentar els escuts d'armes lusitans a Colombo. Els portuguesos no prendrien Galle fins 1587, aixecant llavors la primera fortificació, que van anomenar de la Santa Creu, a la petita península que aflora a la costa.
Dotze vaixells holandesos carregats amb uns dos mil homes al comandament de Jacobsz Kosten, de la Vereenigde Ooste Indische Compagnie, van derrotar als portuguesos el 1640 després d'un setge de quatre dies. Des de llavors i fins 1663 els holandesos van erigir els murs i els catorze bastions que envolten i defensen les 52 hectàrees de la península, pràcticament amb el perímetre i la manera com es conserva en l'actualitat el nucli antic. També la trama urbana prové del període neerlandès. Alguns carrers conserven encara els seus noms de llavors: Mohrische Kramer Straat, carrer dels comerciants moros, Leyn Baan Straat, Zeeberg, Moderabaay ... A l'antiga porta de la ciutadella, al costat dels bastions de la Lluna, del Sol i de les Estrelles, encara es poden veure les inicials de la Companyia Holandesa d'Índies, Vereenigde Ooste Indische Compagnie, amb la data inscrita en 1669.
Després de portuguesos i holandesos, un 23 febrer 1796, una setmana més tard de la rendició de Colombo, van arribar els britànics a Galle. Van afegir una nova porta i van modificar alguns murs de la fortificació.
Sir James Emerson Tennent, el lord irlandès que va ser secretari colonial entre 1845 i 1850, va dedicar una part important del seu temps a recopilar dades de tot tipus sobre l'illa. En el pla merament administratiu, les seves suggeriments sobre la modificació de les taxes en les exportacions de cafè i canyella van provocar la rebel·lió de Matale de 1848. Però un cop de tornada a la metròpoli va plasmar els seus coneixements colonials en diversos llibres, dos d'ells autèntics tractats de geografia, mineralogia, flora, fauna i història: Ceylon, an account of the Island, physical, historical and topographical with notices of its natural history, Antiquities and productions i Sketches of a Natural History of Ceylon, ambdós editats entre 1860 i 1861. El tercer volum que va arrodonir la seva obra sobre l'illa de l'Índic va ser The Wild Elephant and the Method of Capturing it in Ceylon, (L'elefant salvatge i el mètode de capturar-lo a Ceilan), de 1867.
A finals del segle XIX el naturalista alemany Ernst Haeckel va recalar a Galle. El 1883 publicaria A visit to Ceylon en el què a més dels seus estudis zoològics també cita les seves observacions sobre la ciutat abundant en què la Tarshish de fenicis i hebreus només va poder ser aquesta. Haeckel ja va percebre en el moment de la seva estada la pèrdua de rellevància del port, a favor del de Colombo, mentre realitzava una colorista instantània de la ciutat fortificada, on ... magatzems d'una única planta envoltats de verandes porticades es mantenen a la ombra que proporcionen els seus sostres de teula. Bonics jardins jeuen entre ells i serveixen no menys per decorar la vila que les amples avingudes de ombrívols Suriya i hibiscos. Per Haeckel un agradable passatemps per al visitant consistia en recórrer el perímetre de les muralles per contemplar durant les marees baixes els jardins de corall que es podien observar des de l'angle sud-occidental del fort.
L'escriptor i turista pioner francès Robert Chauvelot va visitar Galle a la dècada dels feliços vint. El 1930 publicaria Les Illes Paradisíaques en què compara la ciutat singalesa amb Saint-Maló o Aigües Mortes i la bateja per als fenicis com Tarsis Orientalis. Recolzant-se en les tesis de Jules Joseph Leclercq a Un Sejour dans l'Ile de Ceylan, Chauvelot cita el comerç d'or, plata, ivori i paons que es realitzava entre Ofir o Ophir, l'actual Malacca a Malàisia i els ports del Mar Roig.
Chauvelot va recórrer a peu el contorn de les muralles de Galle acompanyat d'un industrial portuguès establert a Goa, en un passeig en què van reconèixer el bon manteniment que els anglesos havien fet del fort. I va anotar: Punta de Galle, bell rostre marcit de besàvia que tot ho va tenir en els seus temps de triomf i dels que no conserva més que una vague i melancòlic somriure.
L'estat de conservació ha propiciat que UNESCO declarés el conjunt fortificat de Galle patrimoni de la humanitat. Així que segueix sent una delícia passejar entre el decadent New Oriental Hotel, aixecat el 1684 i la Groote Kerk de 1640, per un cop a la muralla, seguir els consells de Haeckel i de Chauvelot i passejar entre els bastions, si és possible durant la posta de sol en aigües de l'Índic.
© J.L.Nicolas
